This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Afiliacions
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
Anglès a Català: Tribes in Tamil Nadu, India General field: Ciència Detailed field: Antropologia
Text d'origen - Anglès Who are the Narikuravars?
India has a long and entwined relationship with its mobile communities. These communities are still considerably influenced by the colonial categorization that officialized the term “criminals by birth” when referring to nomads. According to the Government of India (2016) list of “Denotified Tribes, Nomadic and Semi-Nomadic Tribes of India,” the Narikuravars are a denotified nomadic community in the state of Tamil Nadu. The community’s nomadism is a space of political and cultural contestation. The Narikuravars proudly declare themselves nomadic, but this self-identity comes at odds with the state’s constant efforts to sedentarize them. Over past decades, the Tamil government has provided land and some form of housing to curtail the community’s mobility. The Narikuravars accepted the government’s programs, and obtained addresses that enabled them to acquire identification cards, like the ‘Aadhar’ card, which gives them access to welfare benefits.1 Nevertheless, they also engaged in a continuous negotiation of their nomadism, declaring that their settlements are instrumental, even if they do not live in them. While their lifestyle does not fit into the narrow definition of nomadism, as they are expected to be perpetually on the move, their lifestyle does not adhere to sedentarism either. If a label were to be imposed on them, it would probably be “semi-nomadic,” but this would be a failure to acknowledge the community’s self-identification, and will result in the misidentification of the issues confronted by the community as a result of their mobility (Dragomir, 2017).
Another label that is over imposed on the Narikuravars is “Gypsy.” The Narikuravar community is referred to as “Gypsies,” both formally (by researchers, activists and government representatives) and informally (by other Indian communities).2 The Indian usage of the term has deep historical roots in British Colonialism. It is a political category that has been used both in India and Europe to create and maintain a political, economic and social hierarchy that marginalized entire groups of people around the globe. Under the same label communities like the Romani,
63 Dragomir & Zafiu – Access to Health Care: ‘Gypsy’ India
Narikuravar or Banjaras were socially marginalized; they were excluded from political, economic and social participation, and they were refused equal human rights. Suffering from the consequences of this categorization brings the Narikuravars close to other Romani communities in other geographical areas. To date, there are no conclusive studies that can attest the genetic and cultural links between the Narikuravars and other Romani groups; however, the political consequences of being categorized as such, next to the economic and social similarities between the two, allows us to investigate access to social justice in general, and to health care in particular, that are connected to using the derogatory “Gypsy” terminology. Hence, in this context, the term “Gypsy” is understood as a political category that leads to the creation of discriminatory practices and policies. While many Narikuravars do not know the meaning of the term “Gypsy,” they accept it as their identity, and appropriate it into their political and social activism aimed at achieving social justice and political participation, creating such organizations as the “Welfare Board of Gypsies”.
The Narikuravar is a small community numbering 30,000 members across Tamil Nadu, and lacks electoral power in numbers. Similar to Romani groups around the world, the community is under- researched, and its health status is not well known. Narikuravars tell the story of their ancestors left the northern part of India and traveled south, where they still “roam around” today. Their traditional occupation was hunting jackals and other animals in the forest of the sub-Indian continent, but hunting was outlawed. Hence, they switched occupations to bead making and cleaning the streets (or sorting garbage). The Narikuravars are a regular presence near the Tamil temples, especially during holidays. They sell beads and other small, cheap, plastic products. Other times they are garbage scavengers, selecting and recycling garbage. As a result, they are the “invisible” city inhabitants, present in the center of the Indian metropolises, but utterly
ignored. Most Narikuravars live in dire poverty, sleeping on the sides of roads, among piles of garbage, or, at times, in houses provided by the government, sheds or asbestos habitats far from any other communities. They often “go for business,” which means leaving the settlement and spending days, at times months, on the road. Considering their specific
IJRS – International Journal of Roma Studies, 1(1) 64
lifestyle, the question arises: how do the nomadic Narikuravars, especially women, access health care services?
Research design
To answer the above question, we used as a springboard the previous scholarship of Oster (2009), Pandey and Ladusingh (2015), Raj (2011), Mathew (2012), Singh and Yadav (2000), Parashar (2005), Choudhury (2015), Kriti et al. (2012), and Devasenapathy (2016), which took into consideration gender and class as categories that might deter members of marginalized communities from accessing health care, and analyzed the intersection of these social factors with nomadism. In January 2017 we traveled to Chennai, Tamil Nadu and conducted field visits to places where Narikuravars typically engage in business. We also worked with Narikuravar community members to design the research questions, and trained local researchers to conduct interviews adhering to the Helsinki research accord.
Working together with the nomadic Narikuravar community is as exciting as it is daunting. The community’s mobile character and internal orientation make research exceptionally difficult. Their settlements are not easy to locate geographically, and they are mostly uninhabited. Thus, the high unpredictability rate of their whereabouts lowers the chances of encounter and interview. Moreover, one’s entry in the Narikuravar community is a long-enduring process. The community has strong internal ties, but is weary of strangers, keeping them at arm’s length; hence gaining the Narikuravars trust takes time and consistent interest.
Interviews were conducted within Narikuravars’ settlements, or in the public spaces where they manage their business. We conducted fifty-one open-ended interviews, which collected data about the Narikuravars’ employment/labor practices and quantifiable wages, education and family life, as well as access to health care. We understand that fifty-one is a small number from which to generalize about a community, so we limit our analysis to the sample we studied, aiming to give a first insight into a severely under-studied and under-served community.
The Narikuravar women participating in this study were asked about their number of visits to hospitals or clinics. They were encouraged to
65 Dragomir & Zafiu – Access to Health Care: ‘Gypsy’ India
discuss at length their experiences with the medical system. The participants in this study were both in rural and urban environments, and were above eighteen years old. We paid particular attention to their level of education, and made efforts to include significant samples from each educational level within the community.
To encourage replies and blur the distinction between the insider and outsider researcher, we worked closely with representatives of the Narikuravar community. These representatives actively participated in the design of the questionnaire and conducted field interviews. This approach had the double advantage of having continuous input and reflection, as well as knowledge of the Narikuravar nomadic habits and destinations. The Narikuravar interviewers were also familiar with the community’s language (i.e. Vagriboli), which enabled them to translate the questionnaire as needed. Moreover, they were able to foresee possible cultural
differences that could translate into difficulties, such as women talking about prenatal health care in the presence of young men. However, their efforts were not without a backlash; being insiders also created obstacles in data collection. Some participants were reluctant to answer questions that were self- understood to interviewers from the same community. Moreover, simply being Narikuravar does not translate into total access to the community. The population is diverse; there is a clear class division, of which participants, mostly very poor,were much aware when faced with our interviewers, aspiring middle class. Other obstacles were various locations, long distances between the settlements, and transmitting the data back.
Traducció - Català Qui són els Narikuravars?
L’Índia té una relació llarga i entrellaçada amb les seves comunitats nòmades. Aquestes comunitats estan encara molt influenciades per la categorització colonial que va oficialitzar el terme “criminals de naixement” quan es referia als nòmades. Segons el llistat del govern de l’Índia (2016) sobre les “tribus nòmades i seminòmades no reconegudes de l’Índia”, els Narikuravars són una comunitat nòmada no reconeguda oficialment a l’estat de Tamil Nadu. El nomadisme de la comunitat és un espai d’impugnació política i cultural. Els Narikuravars es declaren nòmades amb orgull, però aquesta autoidentitat està en desacord amb els esforços constants de l’estat per convertir-los en sedentaris. Durant les últimes dècades, el govern de Tamil ha proporcionat sòl i alguns tipus d’habitatges per tal de reduir la mobilitat de la comunitat. Els Narikuravars van acceptar els programes del govern i van obtenir adreces que els van permetre adquirir targetes identificatives, com la targeta “Aadhar”, que els dóna accés a les prestacions socials.1 No obstant això, també van participar en una negociació contínua sobre el seu nomadisme, declarant que els seus assentaments són determinants, malgrat no hi visquin. Tot i que el seu estil de vida no encaixa en la definició estreta del nomadisme, ja que s’espera d’ells que estiguin en moviment perpètuament, tampoc s'adhereix al sedentarisme. Si se’ls hagués d’imposar una etiqueta aquesta seria probablement la de “seminòmades”, però això suposaria un fracàs pel fet de reconèixer l’autoidentificació de la comunitat, i provocaria com a resultat una identificació errònia dels problemes als quals s’enfronta la comunitat com a resultat de la seva mobilitat (Dragomir, 2017).
Una altra etiqueta que s'imposa en excés als Narikuravars és la de “gitanos”. La comunitat de Narikuravar és coneguda com a “gitanos”, tant de manera formal (per part d’investigadors, activistes i representants del govern) com de manera informal (per d’altres comunitats indígenes).2 L’ús indígena del terme té unes arrels històriques profundes en el colonialisme britànic. Es tracta d’una categoria política que s’ha utilitzat tant a l’Índia com a Europa per tal de crear i mantenir una jerarquia política, econòmica i social que marginava grups sencers de persones arreu del planeta. Sota la mateixa etiqueta, comunitats com la romaní.
63 Dragomir & Zafiu – Accés a l’assistència sanitària: "Gitanos” Índia
Els Narikuravars o Banjaras estaven marginats socialment; van ser exclosos de la participació política, econòmica i social i se’ls va negar la igualtat de drets humans. El fet de patir les conseqüències d’aquesta categorització va apropar els Narikuravars a d’altres comunitats romaní d’altres àrees geogràfiques. A dia d’avui, no trobem estudis concloents que puguin certificar els vincles genètics i culturals entre els Narikuravars i d’altres grups romanís. Tanmateix, les conseqüències polítiques de ser categoritzats com a tals, al costat de les similituds econòmiques i socials entre ambdós, ens permet investigar l’accés a la justícia social en general, i a l’assistència sanitària en particular, que es relacionen en l’ús del terme despectiu “gitano”. Per tant, en aquest context, el terme “gitano” s'entén com una categoria política que porta a la creació de pràctiques i polítiques discriminatòries. Tot i que molts Narikuravars no coneixen el significat del terme “gitano” l’accepten com a part de la seva identitat i l’integren al seu activisme polític i social, dirigit a aconseguir la justícia social i la participació política, amb la creació d’organitzacions com “La Junta de Benestar dels Gitanos”.
Els Narikuravars són una petita comunitat que compta amb 30,000 membres a tot Tamil Nadu i no té poder electoral en nombre. De la mateixa manera que d’altres grups romaní d’arreu del món, la comunitat està poc investigada i la seva situació sanitària no és ben coneguda. Els Narikuravars expliquen la història dels seus avantpassats, que varen abandonar la part nord de l’Índia i van viatjar cap al sud, per on encara avui hi “deambulen”. Tradicionalment es dedicaven a caçar xacals i d’altres animals als boscos del continent subíndic, però la caça estava prohibida. Per tant, van haver de canviar d’ocupació i es varen dedicar a l’elaboració de collarets de perles i a la neteja dels carrers (o classificant les escombraries). Els Narikuravars tenen una presència habitual a prop dels temples de Tamil, especialment durant les vacances. Es dediquen a vendre ornaments fets
amb perles, així com d’altres productes de plàstic barats. Altres vegades es dediquen a seleccionar i reciclar les escombraries. En conseqüència, són els habitants “invisibles” de la ciutat, presents al centre de les metròpolis índies però totalment ignorats. La majoria dels Narikuravars viuen en l’extrema pobresa, dormen als vorals dels carrers entre piles d’escombraries o, de vegades, en cases que el govern els proporciona, en coberts o en espais que contenen amiant i lluny de qualsevol altra comunitat. Sovint “van a fer negocis”, el que significa deixar l'assentament i passar dies, de vegades mesos, a la carretera. Tenint en compte el seu determinat estil de vida
IJRS – International Journal of Roma Studies, 1(1) 64
sorgeix la següent pregunta: com accedeixen els nòmades Narikuravars i, en especial les dones, als serveis d’assistència sanitària?
Disseny de l'estudi
Per tal de respondre aquestes preguntes hem utilitzat com a plataforma l’anterior beca d’Oster (2009), Pandey i Ladusingh (2015), Raj (2011), Mathew (2012), Singh i Yadav (2000), Parashar (2005), Choudhury (2015), Kriti et al. (2012), i Devasenapathy (2016), que va tenir en compte el gènere i la classe com a categories que podrien dissuadir els membres de les comunitats marginades d’accedir a l’assistència sanitària, i vam analitzar la intersecció d'aquests factors socials amb el nomadisme. El gener de 2017 vam viatjar a Chennai, Tamil Nadu, i vam dur a terme visites de camp a llocs on els Narikuravars solen fer negocis. També vam treballar amb membres de la comunitat Narikuravar per tal de dissenyar les preguntes de l’estudi i vam formar investigadors locals per dur a terme les entrevistes, que s’adhereixen a la Declaració d’Hèlsinki.
Treballar juntament amb la comunitat nòmada de Narikuravar és tan emocionant com descoratjador. El caràcter mòbil i l’orientació interna de la comunitat fan que la recerca sigui excepcionalment difícil. Els seus assentaments no són fàcils de localitzar geogràficament i la majoria d’ells estan deshabitats. Així, l’elevada taxa d’imprevisibilitat dels seus paradors redueix les possibilitats de trobar-los i d’entrevistar-los. A més, l’entrada d’algú de fora a la comunitat de Narikuravar és un procés de llarga durada. La comunitat té uns forts lligams interns, però està cansada dels estranys i els volen mantenir a distància; per tant, guanyar-se la confiança dels Narikuravars requereix el seu temps i un interès constant.
Les entrevistes es van dur a terme dins dels assentaments dels Narikuravars, o bé en els espais públics on gestionen els seus negocis. Vam realitzar cinquanta- una entrevistes obertes, que van recollir dades sobre les pràctiques d’ocupació i laborals dels Narikuravars i els salaris quantificables, l’educació i la seva vida familiar, així com l’accés a l’assistència sanitària. Entenem que cinquanta-una entrevistes són un nombre reduït per poder generalitzar sobre una comunitat, així que limitem la nostra anàlisi a la mostra estudiada, amb l’objectiu de donar una primera visió d’una comunitat molt poc estudiada i desatesa.
Es va preguntar a les dones Narikuravars que van participar en aquest estudi sobre el nombre de visites a hospitals o clíniques. Se les va encoratjar a
65 Dragomir & Zafiu – Accés a l’assistència sanitària: "Gitanos” Índia
debatre en profunditat les seves experiències amb el sistema mèdic. Les participants d’aquest estudi provenien tant d’ambients rurals com urbans i totes eren majors de divuit anys. Vam posar especial atenció al seu nivell educatiu i vam fer esforços per tal d’incloure mostres significatives de cada nivell educatiu dins de la comunitat.
Vam treballar estretament amb representants de la comunitat Narikuravar per tal de fomentar respostes i esborrar la distinció entre l’investigador intern i l’extern. Aquests representants van
participar activament en el disseny del qüestionari i van dur a terme entrevistes de camp. Aquest enfocament va tenir el doble avantatge de poder comptar amb aportacions i reflexions contínues, així com amb el coneixement dels hàbits i les destinacions dels nòmades Narikuravars. Els entrevistadors Narikuravars també estaven familiaritzats amb la llengua de la comunitat (és a dir, el vaagri booli) i això els permetia traduir el qüestionari segons fos necessari. A més, van poder preveure les possibles diferències culturals que podrien traduir-se en dificultats, com ara les dones que parlen de l’atenció prenatal en presència d’homes joves. Tanmateix, els seus esforços no van estar exempts de reacció i, tot i ser investigadors interns, van trobar obstacles en la recollida de dades. Algunes de les participants es van mostrar reticents a respondre preguntes que eren sobreenteses per part dels entrevistadors de la seva mateixa comunitat. D’altra banda, el simple fet de ser Narikuravar no significava que poguessin tenir un accés total a la comunitat. La població és heterogènia; hi ha una clara divisió de classes, de la qual els participants, la majoria molt pobres, eren molt conscients davant dels nostres entrevistadors, aspirants a classe mitjana. Altres obstacles van ser les diferents ubicacions, les llargues distàncies entre els assentaments i la transmissió de les dades.
Alemany a Català: Gutachten zur Reakkreditierung der folgenden Studiengänge an der Fachhochschule Südwestfalen, Standort Meschede General field: Ciències socials Detailed field: Educació / Pedagogia
Text d'origen - Alemany Gutachten zur Reakkreditierung
der folgenden Studiengänge an der Fachhochschule Südwestfalen,
Standort Meschede
• B.Eng Elektrotechnik • B.Eng. Wirtschaftsingenieurwesen Elektrotechnik
• B.Eng. Maschinenbau • B.Eng. Wirtschaftsingenieurwesen Elektrotechnik (mit Praxissemester)
• B.Eng. Maschinenbau (mit Praxissemester) • B.Eng. Wirtschaftsingenieurwesen Maschinenbau
• B.A. Wirtschaft • B.Eng. Wirtschaftsingenieurwesen Maschinenbau (mit Praxissemester)
• M.A. Wirtschaft • B.A. International Management with Engineering
Die Begehung fand am 29./30.4.2009 statt.
Gutachtergruppe:
Prof. Dr. Ralf Cremer Fachhochschule Lübeck, Fachbereich Maschinenbau und Wirtschaft
Prof. Dr. Christian Stark Hochschule für angewandte Wissenschaften Hamburg, Fakultät Technik und Informatik
Prof’in Dr. Birgit Steffenhagen Fachhochschule Stralsund, Fachbereich Elektrotechnik und Informatik
Prof. Dr. Ernst Troßmann Universität Hohenheim, Institut für Betriebswirtschaftslehre
Thomas Klöpping Siemens AG, Bielefeld (Vertreter der Berufspraxis)
Anne Bergmann Studentin der TU Dresden (studentische Gutachterin)
Koordination:
Volker Husberg
Geschäftsstelle AQAS, Bonn
Beschluss der Akkreditierungskommission:
Auf der Basis des Berichts der Gutachterinnen und Gutachter und der Beratungen der Akkreditierungskommission in der 36. Sitzung vom 17./18.8.2009 spricht die Akkreditierungskommission folgende Entscheidungen aus:
V. Wirtschaft (WIB)
1. Der Bachelor-Studiengang „Wirtschaft” mit dem Abschluss „Bachelor of Arts” wird unter Berücksichtigung der einschlägigen Beschlüsse des Akkreditierungsrates mit einer Auflage akkreditiert.
Die Auflage bezieht sich auf im Verfahren festgestellte Mängel hinsichtlich der Erfüllung von Qualitätsanforderungen unwesentlicher Art im Sinne des Beschlusses des Akkreditierungsrates „Entscheidungen der Akkreditierungsagenturen: Arten und Wirkungen“ i. d. F. vom 31.10.2008.
2. Die Auflage ist umzusetzen. Die Umsetzung der Auflage ist schriftlich zu dokumentieren und AQAS spätestens bis zum 30.9.2010 anzuzeigen.
3. Die Akkreditierung wird für eine Dauer von fünf Jahren (unter Berücksichtigung des vollen zuletzt betroffenen Studienjahres) ausgesprochen und ist gültig bis zum 30.09.2014.
Auflage:
WIB-A1 Der volkswirtschaftliche Anteil muss umgestaltet werden.
Empfehlung:
WIB-E1 Im Vergleich zu den anderen Schwerpunktbildungen erscheint der Bereich „Marketing und Personal“ recht ungleichgewichtig zusammengefasst. Eine andere Gewichtung oder eine Trennung der beiden Bereiche würde zu höherer Stringenz führen.
■ ■ ■
VII. Übergreifende Auflage und Empfehlungen (Ü)
Darüber hinaus spricht die Akkreditierungskommission folgende Auflage und Empfehlungen für alle Studiengänge aus:
Auflage:
Ü-A1 Die Modulhandbücher sollen überprüft und vervollständigt werden im Bezug auf die einheitliche Darstellung von Präsenz- und Selbststudienanteil sowie die Darstellung der Voraussetzungen, die zur Absolvierung des jeweiligen Moduls notwendig sind.
Empfehlungen:
Ü-E1 Die Maßnahmen zur Förderung der Geschlechtergerechtigkeit, insbesondere Maßnahmen zur Vereinbarkeit von Familie und Studium, sollten verstärkt werden.
Ü-E2 Die in zahlreichen Modulen vorhandenen veranstaltungsbegleitenden Studienleistungen, die teilweise bisher auch schon benotet werden, sollten in die Modulnote mit eingehen (statt lediglich "testiert" zu werden und als Klausurteilname-Vorbedingung zu gelten).
Ü-E3 Es sollten geeignete Instrumente entwickelt werden, um eine realistische Erfassung des studentischen Arbeitsaufwandes zu ermöglichen.
1. Allgemeines
Meschede ist einer von vier Standorten der Fachhochschule Südwestfalen. Der Fachbereich Ingenieur- und Wirtschaftswissenschaften ist in drei Lehreinheiten organisiert (Maschinenbau, Elektrotechnik, Wirtschaft). Der Fachbereich bietet sechs Bachelorstudiengänge (Maschinenbau, Elektrotechnik, Wirtschaftsingenieurwesen Maschinenbau, Wirtschaftsingenieurwesen Elektrotechnik, International Management with Engineering sowie Wirtschaft) und einen Masterstudiengang (Wirtschaft) an. Die Module sind nach Angabe der Hochschule so konzipiert, dass sie in verschiedenen Studiengängen eingesetzt werden können.
Neben Präsenzstudiengängen bietet der Fachbereich Ingenieur- und Wirtschaftswissenschaften seine Studiengänge auch als ausbildungs- und berufsbegleitendes Angebot an. Dieses Angebot wurde ursprünglich im Rahmen des Verbundstudiums der Fachhochschulen Nordrhein-Westfalens entwickelt und wird mittlerweile gemeinsam mit privaten Bildungsanbietern an sechs Standorten realisiert. Das Angebot umfasst Präsenzveranstaltungen in zweiwöchentlichem Rhythmus. Als Selbstlernmaterialien werden unterschiedlich konzipierte Studienbücher eingesetzt.
Für die Reakkreditierung wurden auf Grund der Erfahrungen seit der Erstakkreditierung umfangreichere Anpassungen und Modifikationen an den Studiengängen Maschinenbau und Elektrotechnik vorgenommen. Der Studiengang Wirtschaftsingenieurwesen mit dem Schwerpunkt Elektrotechnik wurde 2006 neu in das Studienangebot aufgenommen.
Eine bewusst internationale Ausrichtung bieten die Studiengänge „International Management with Engineering“ sowie in geringerem Maße auch der Masterstudiengang „Wirtschaft“. Darüber hinaus werden Wahlpflichtfächer zu internationalen Themen angeboten, z.T. auch in englischer Sprache. Außerdem wird Wert auf Auslandspraktika gelegt. Der Standort Meschede verfügt über eine Reihe internationaler Hochschulkooperationen.
Traducció - Català Informe de reacreditació
dels següents ensenyaments impartits a la Universitat del sud de Westfàlia (Fachhochschule Südwestfalen), situada a Meschede:
• Grau universitari en Enginyeria Elèctrica • Grau universitari en Enginyeria Elèctrica Industrial
• Grau universitari en Enginyeria Mecànica • Grau universitari en Enginyeria Elèctrica Industrial (amb període de pràctiques)
• Grau universitari en Enginyeria Mecànica (amb període de pràctiques) • Grau universitari en Enginyeria Mecànica de Gestió
• Grau universitari en Finances • Grau universitari en Enginyeria Mecànica de Gestió (amb període de pràctiques)
• Màster en Finances • Grau universitari en Gestió Internacional d’Enginyeria
La revisió es va dur a terme els dies 29 i 30 d’abril de 2009.
Grup de revisors:
Professor doctorat Ralf Cremer Universitat de Lübeck (Fachhochschule Lübeck), Departament d‘Enginyeria Mecànica i Finances
Professor doctorat Christian Stark Universitat de Ciències Aplicades d‘Hamburg, Facultat d’Enginyeria i Ciències Informàtiques
Professora doctorada Birgit Steffenhagen Universitat d‘Stralsund, Departament d’Enginyeria Elèctrica i Ciències Informàtiques
Professor doctorat Ernst Troßmann Universitat de Hohenheim, Institut d’Administració d‘Empreses
Thomas Klöpping Siemens AG, Bielefeld (delegat de les pràctiques professionals)
Anne Bergmann Estudiant de la Universitat Tècnica de Dresden (TU Dresden) (revisora d‘estudiants)
Coordinació:
Volker Husberg
Oficina AQAS, Bonn
Conclusió de la Comissió d‘Acreditació:
Basant-se en l'informe dels avaluadors i revisors i les deliberacions del Comitè d'Acreditació a la 36a reunió dels dies 17 i 18 d’agost de 2009, la Comissió d'Acreditació ha tret les següents conclusions:
V. Finances (WIB)
1. El programa de grau universitari en «Finances», amb la titulació final de “Grau universitari en Arts”, està acreditat tenint en compte les decisions pertinents del Consell d'Acreditació amb el següent requisit.
Aquest requisit es refereix a les deficiències en el procés cap al compliment dels requisits de qualitat de caràcter lleu en el sentit de la decisió del Consell d'Acreditació, “Les decisions dels organismes d'acreditació: tipus i efectes”, versió amb data 31/10/2008.
2. El requisit s’ha de fer efectiu i caldrà que la seva aplicació es documenti per escrit i s’informi a AQAS fins al 30/09/2010 com a màxim.
3. L’acreditació es concedeix per un període de cinc anys (tenint en compte l’últim any acadèmic complet en qüestió) i és vàlida fins al 30/09/2014.
Requisit:
WIB-A1 Cal una reorganització de la part econòmica.
Recomanació:
WIB-E1 En comparació amb les altres àrees d’interès, l’àmbit del "Màrqueting i Recursos Humans" apareix resumit de manera bastant desigual. Un barem diferent o la separació de les dues àrees ens proporcionaria un major rigor.
■ ■ ■
VII. Requisits generals i recomanacions (Ü)
A més, la Comissió d'Acreditació assenyala els següents requisits i recomanacions per a tots els programes:
Requisit:
Ü-A1 Els manuals del mòdul han de ser revisats i completats pel que fa a la representació homogènia de la presencialitat i l'auto-estudi, així com la representació global de les condicions necessàries requerides per la realització de cada mòdul.
Recomanacions:
Ü-E1 Cal enfortir les mesures per promorure la igualtat de gènere, en especial les mesures per conciliar els estudis amb la vida familiar.
Ü-E2 Les activitats de rendiment acadèmic presents en nombrosos mòduls, les quals a data d’avui ja han estat qualificades, s’haurien d’incloure a la nota del mòdul (en lloc de ser únicament “certificades“, haurien de passar a ser considerades condició prèvia de participació a l’examen).
Ü-E3 Cal desenvolupar les eines adequades per tal de facilitar un registre realista de la càrrega de treball dels estudiants.
1. General
Meschede és un dels quatre campus que té la Universitat del sud de Westfàlia. Les especialitats d’Enginyeria i Ciències Econòmiques s’organitzen en tres unitats didàctiques: Enginyeria Mecànica, Enginyeria Elèctrica i Finances. Aquesta facultat ofereix sis programes de grau: Enginyeria Mecànica, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria Mecànica Industrial, Enginyeria Elèctrica Industrial, Gestió Internacional d’Enginyeria i Finances; així com un Grau universitari (Finances). Els mòduls estan dissenyats seguint les indicacions de la universitat per tal que puguin ser utilitzats en diferents cursos.
A més dels cursos presencials, les Facultats d’Enginyeria i Finances ofereixen també els seus cursos com a carreres universitàries i com a oferta d’ensenyament no reglat. Aquesta oferta es va desnvolupar inicialment en el marc dels estudis conjunts de la Universitat Nordrhein-Westfalen, i ara està essent implementada en conjunt amb els proveïdors d’educació privada en sis localitats. La oferta inclou conferències presencials en el cicle de dues setmanes. Com a material d’autoaprenentatge s’utilitzaran llibres d’estudi de diferents dissenys.
Per les reacreditacions es van dur a terme modificacions i adaptacions importants en els cursos d’Enginyeria Mecànica i Elèctrica, sobre la base de l’experiència adquirida des de l’acreditació inicial. El curs d’Enginyeria Industrial amb l’enfocament d’Enginyeria Elèctrica es va incorporar recentment a la oferta d’estudis l‘any 2006.
Eine bewusst internationale Ausrichtung bieten die Studiengänge „International Management with Engineering“ sowie in geringerem Maße auch der Masterstudiengang „Wirtschaft“. Darüber hinaus werden Wahlpflichtfächer zu internationalen Themen angeboten, z.T. auch in englischer Sprache. Außerdem wird Wert auf Auslandspraktika gelegt. Der Standort Meschede verfügt über eine Reihe internationaler Hochschulkooperationen.
Els curs “Gestió Internacional d’Enginyeria” així com, en menor mesura, el Grau en Finances, ofereixen una coneguda orientació internacional. A més, s’ofereixen assignatures optatives sobre assumptes internacionals, algunes d’elles en llengua anglesa. D’altra banda, es posa l’accent en les pràctiques professionals a l’estranger. La ubicació de Meschede facilita la cooperació internacional amb moltes universitats.
More
Less
Formació en traducció
Bachelor's degree - Licenciada en filología alemana
Experiència
Anys d'experiència: 13. Registrat/ada a ProZ.com des de: Dec 2021. Membre des de: Jan 2022.
Credencials
Anglès a Espanyol (Universitat Autònoma de Barcelona, verified) Anglès a Espanyol (Cálamo&Cran) Anglès a Espanyol (Universitat de Barcelona) Alemany a Espanyol (Universitat de Barcelona) Alemany a Espanyol (University of Barcelona)
Alemany a Espanyol (Cálamo&Cran) Anglès a Espanyol (AulaSIC, verified) Alemany (Universitat Autònoma de Barcelona, verified) Espanyol (Cálamo&Cran, verified)
Adobe Acrobat, CaptionHub, CaptionMaker/MacCaption, Google Translator Toolkit, memoQ, MemSource Cloud, Microsoft Excel, Microsoft Office Pro, Microsoft Word, OmegaT, Powerpoint, ProZ.com Translation Center, Trados Studio, Wordfast
Born in Barcelona (Spain) to a bi-lingual family, I grew up speaking Spanish and Catalan natively. I soon showed interest in foreign languages, studying both English and German as an extracurricular education from a very young age. Later, I studied German Philology and Legal translation at the University and I started working as a freelance translator in 2010.
I have gained more than 10 years of significant, progressive experience in translating from English and German into Spanish. I specialize in software and apps localization, Legal and general translations. Spanish professional proofreading is also one of my strengths.
Membre desde Jan '22
Especialització 
